Segons Albert Gavaldà, a Les elegies de Bierville, Carles Riba empra l’exili real com a metàfora d’una altra mena d’exili metafòric. De fet, es tracta d’un viatge interior a la recerca d’un mateix, a la recerca de l’ànima. En el transcurs d’aquesta recerca, Riba, com a coneixedor del món grec i de la mitologia, es confronta amb els déus en molts poemes. A més, els qualifica de diverses maneres. Riba es retroba, en aquest camí, amb un déu salvador, redemptor i personal que es distingeix dels déus grecs car semblen força indiferents a la realitat humana. Cal dir que a través de l’amor retrobarà l’ànima.
Riba descriu la fe com una lluita i concep déu no pas des d’un punt de vista catòlic. Sens dubte Riba és un poeta transversal i amb una mentalitat totalment humanista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada