"La Ciutat Irreal"(v. 60-76)

 LA CIUTAT IRREAL (v. 60-76)

Ens situem en un ambient urbà i segurament coetani a la veu poètica. A la Ciutat Irreal la mort en vida de molts éssers humans es fa més evident i sobretot si els contextualitzem dintre del mes de renaixement i la florida. El contrast entre la buidesa dels homes i el paisatge exterior és encara més significatiu. El cicle de la vida mai s’atura i la natura renaix potser com l’esperit dels homes tot i que el poeta ho posa en dubte tal i com es pot entreveure en aquests versos: «Aquell cadàver que plantares l’any passat al teu jardí, / ha començat a germinar? Florirà enguany? / O les sobtades gelades han fet malbé el seu jaç.» (v. 71-73)

Potser els morts en vida que es dirigeixen als despatxos a les nou del matí, tot creuant el pont de Londres i que la veu poètica veu com els seus semblants, es relacionen íntimament amb els morts de l’Inferno de Dante.

Ferraté fa referència a la conversa que, camí de l’oficina, sostenen sobre les seues aficions hortícoles el narrador i un qualsevol Stetson. Aquesta conversa versa sobre el déu de la fertilitat que calia enterrar amb l’esperança que tornaria a nàixer amb la primavera. Tot i això, l'home modern ha rebutjat la natura i els cicles. La terra dels qui eviten morir es torna erma. Allí la vida es torna rutinària i bruta, i el tedi ho envaeix tot.

Les referències poètiques a Baudelaire també són presents en aquest fragment en aquell poema titulat «Els set vells»¹

Altres aspectes a destacar són el Gos i una dislocació temporal com és la referència a la batalla de Miles. Pel que fa al primer element, molts personatges de La terra eixorca cauen preses d'aquest Gos (en anglès, Dog, grafia acostada palíndricament a God, és a dir, Déu) que porta l'ésser humà a viure en la més absoluta superficialitat en ser desenterrat i renascut però no pas en la plenitud vital que tant proclama Eliot. Pel que fa a la batalla de Miles i segons l’estudiós Mayer², identificant Stetson com ho fa, comença a veure amb la visió de la realitat del vident, reconeixent a través de les batalles antigues i contemporànies que totes les guerres són una guerra que repeteix el mateix patró de destrucció, totes les ciutats són una ciutat i tots els temps un temps lligats a la «roda»

Finalment, apareix un vers en francès de Charles Baudelaire la traducció del qual és la següent: «Tu, hipòcrita lector, el meu semblant, el meu germà». Així doncs, interpretem que, com Stetson i com la veu del poema, tots tenim un «mort», un passat o alguna cosa per ocultar.

1https://navisfractaliteraturayarte.wordpress.com/2024/07/30/charles-baudelaire-los-siete-viejos/

2https://mdc.ulpgc.es/files/original/cd2982f6ce64b059f3dd4e34dc9b649ada6a71e4.pdf