Hölderlin, Friedrich: Poemes de l’entenebriment, Quaderns Crema. (Edició bilingüe, traducció i presentació de Manuel Carbonell i estudi de Roman Jakobson).
El poeta diu “poèticament habita l’home a la terra”. (dichterisch wohnet der Mensch auf dieser Erde) i el filòsof Heidegger la comenta àmpliament:
És possible que aquesta sentència tingue un eco significatiu en un passatge de la Bíblia luterana: “das wort ward Fleisch und wohnte unter uns”, és a dir, la paraula es va fer carn i va habitar entre nosaltres. Així, en fer-se carn Déu habita com un home entre les hòmens, comparteix amb ells el simple fet d’habitar.
També habiten les estrelles, les àguiles, la bellesa i Déu i s’acosten a així a la “llar humana”.
-Naix 20 de març de 1770–1788 Seminari de Tubinga (18 anys) (coneix Hegel i Schelling).
-Als 25 anys coneix Susette Contard (Diotima), el seu gran amor.
-1801 mor Susette i Hölderlin abandona la feina com a preceptor a Suïssa, peregrina pels Alps, veu la pobresa i el dolor humà.
- Torna a Nütingen i el 1806 la seua situació mental s’agreuja, l’internen a Tubinga i s’està fins al maig de 1807 (té 37 anys).
-El fuster Zimmer l’acull 36 anys fins que mor el 7 de juny de 1893 (73 anys).
……………………………………………………………………………………………………………
Hölderlin considera la bellesa com a unificadora de la veritat i el bé.
Té tirada cap als noms anagramàtics dissimulats: SCARDANELLI
Els “poemes de la bogeria” daten des de 1806 a 1843 (37 anys, va viure 73 anys).
La recopilació és de les més extenses (49 poemes d’extensió variable).
Molts títols corresponen a les estacions de l’any:
9 vegades Der Frühling (“La primavera”)
5 vegades Der Sommer (“L’estiu”)
2 vegades Der Herbst (“La tardor”)
5 vegades Der Winher (“L’hivern”) i 1 vegada més
21 pomes de 49.
La resta de poemes tenen títols ben diversos i alguns dedicats al fuster que el va allotjar a casa seua, An Zimmer.
El primer grup: 21 títols amb estacions de l’any.
El segon grup: 27 títols diversos.
Al primer grup en signa 13 i solen dur la fórmula “Mit Unterthänigkeit” (“Humilment”) i sol signar Sacardanelli.
Al segon grup, només 6 vegades empra la fórmula “Mit Unterthänigkeit” i 2 vegades prescindeix d’aquesta.
Les dates que apareixen en alguns poemes són xocants, són impossibles. Abans de nàixer o, fins i tot, després de mort.
Té predilecció pel 24 de maig i se centra en els 5 primers mesos de l’any (de gener a maig) i prefereix la primavera: març a maig.
Zimmer afirma: “Les lectures, la seua saviesa sembla ser que és el que el van tornar boig.” Zimmer també destaca que fou un home lliure, realment lliure tot i les circumstàncies.
Les edicions en alemany són moltíssimes després de morir i els poemes tan especials de “els anys de la Torre” han estat recollits en distintes antologies en castellà.
Una magnífica versió francesa és la de Pierre-Jean Jouve en col·laboració amb Pierre Klossowski (1930): Poèmes de la folies de Hölderlin, que incloïa 29 dels 49 poemes de les publicacions recents.
És evident que amb 37 anys a la “Torre” segurament va escriure més d’aquests 49 poemes però només es conserven aquests.
Bogeria però també inspiració, entusiasme, exaltació, possessió divina, vidència, do profètic, divina bogeria emparentada a allò sublim.
També trobem un tractament musical (Heinz Holliger, Suïssa 1939). La composició és Sacardanelli-Zyklus per a flauta solista, petita orquestra i cor mixte.
José-Luis López López: Los Poemas de la locura de Hölderlin, y Scardanelli-Zyklus de H. Holliger (1/3)
https://www.mundoclasico.com/articulo/33622
……………………………………………………………………………………………………………
Tot el que Hölderlin va escriure està ple d’una força poètica en la qual els conceptes de TEMPS, BELLESA I ESPERIT tenen una importància especial:
“Hi ha un oblit de tota l’existència, un callar del nostre ésser que és com si tot ho haguéssim trobat”.
Carlos Javier González Serrano: “F.Hölderlin: divina locura”
https://elvuelodelalechuza.com/tag/hoderlin/
COMENTARIS:
✔ Pàgina 25 “Amics, amor…”
Sembla que al poema fa una crítica a la saturació de la religió (capella, sants, creus, imatges, altar, púlpit, sermó…)
Hölderlin sembla que no mostra interès en una religió imposada. Una religió en què les celebracions i rituals es donen més “en la lletra” que en l’esperit.
Hölderlin dona més importància a les relacions vives i a l’agraïment a la divinitat per la vida.
Religió és amor per la bellesa. Hölderlin apel·la a unes relacions lliures i no pas cimentades a l’obligació de creure o no creure en un déu determinat.
Sembla que els hòmens necessiten una mena de símbols per anar “construint” la religió. Una religió que compta amb la participació de la comunitat i que es vincula amb les creences, la fe, la vivència, les normes, els clergues, la història…
La natura és més sagrada que els déus, ja que aquests ho són perquè sorgeixen de la natura.
La religió grega era una religió sense dogmes. Els déus havien de ser signes d’un progrés cap a una nova humanitat, la que compliria el destí de la natura.
Hölderlin pensa que la poesia -tenint en compte les ensenyances gregues, on mitologia i raó no es contradeien sinó s’unificaven en un poble viu i lliure, enaltint la humanitat- unifiquen veritat i bé en la bellesa. I és així com hauria de ser la poesia alemanya.
L’esperit habita en l’home i es manifesta en el poeta i la poesia tornarà a ser la “mestra de la humanitat”.
La poesia és sagrada i la religió ho és en tant que és poètica.
LUIS BODAS: “Hölderlin. Poesía, verdad y religión”, Revista La torre del Virrey.
https://revista.latorredelvirrey.es/LTV/article/view/711
A “Amics, amor…” hi ha una mena de tensió entre allò que pertany a l’àmbit religiós i els costums saludables dels humans. La natura actua com a alliberadora d’aquest àmbit ofegador de la religió.
Hölderlin va patir una crisi religiosa que li feu rebutjar el pietisme luterà.”
RICARD TORRENTS: “Lectures de Hölderlin” Els Marges.
https://raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/46547
✔ Pàgina 27 “Si, des de lluny…”
El 22 de juny de 1802 Susette Gontard morí: abans, però, de la seva fi, donà el llibre al metge de la família, que era el seu confident.
En els poemes hölderlinians dedicats a Diotima, de vegades els papers estan invertits, de tal manera que el pronom de primera persona es refereix a l’amiga innominada i el tu remet a l’estimat que resta igualment anònim.
Sembla que el poema deu alguna cosa a les cartes de Diotima a Hölderlin, una correspondència que havia començat la tardor de 1798 i havia acabat el maig de 1800 i que el poeta conservà, dada significativa, malgrat els seus desplaçaments, les seues crisis i els seus infortunis: Només cal comparar la carta de Susette del 31 d’octubre de 1799 (va morir el juny de 1802 amb tan sols 33 anys, un més que Hölderlin): “I, tanmateix t’aconsello i t’adverteixo: no tornis allà d’on, amb el cor esquinçat, vas venir a refugiar-te als meus braços…”
(pàgina 233-234 de Roman Jakobson, “Un cop d’ull a “la vista” de Hölderlin”.
Ho he de dir, un bé hi havia al teu esguard
Quan, al lluny, content, tu
Te’m vas girar, una vegada,
Home sempre taciturn, d’aspecte
entenebrit…
[...]
Que amb declaracions, agafant-nos les mans,
Va començar, que ens va unir. Ah!, ai de mi!
Que bells aquells dies. Però
Un trist crepuscle els anava darrera.
✔ Pàgina 33 “En la mort d’un infant”
Rilke deia que “la vertadera pàtria de l’home és la infantesa”.
Hölderlin: “la infantesa és allò que roman en el devenir.
La idea subjacent d’aquestes afirmacions és la sacralitat de la infantesa: temple al qual un retorna només per adorar el record, una mena d’edèn perdut en el temps però no pas en la memòria.
A Hiperió, el tema del paradís de la infantesa és significatiu i constituent des de les seus primeres pàgines.
Cernuda, molt influït per Hölderlin, escriu “Niño muerto”, el títol del poema, ja deixa veure el tema del text, és a dir, al desterrament físic se suma el desterrament de la pròpia edat: l’entrada a l’etapa adulta és, en el fons, una expulsió forçada de la infantesa.
Infantesa, bellesa i Déu és un trinomi clar en el poema. La puresa de l’infant és el reflex d’aquell que el va crear; una puresa que només els infants conserven, ja que la vida encara no els ha corromput.
Pau i silenci és llur riquesa,
Per lloa als àngels dada en gatge (penyora).
“entregada a la alabanza de los ángeles”
Javier Adrada de la Torre: La repercusión de la actividad traductora de Luis Cernuda en su poesía: Friedrich Hölderlin. Treball final de màster.
https://libros.uam.es/tfm/catalog/book/932
✔ Pàgina 35 “La Glòria”
“Els hòmens estan com a collats en la seua pròpia activitat i només escolten la seua pròpia veu. Potser tot és infructuós i la glòria vertadera recau sobre l’home que sap escoltar.
Hölderlin afirma: “Difícilment els mortals reconeixen l’home pur”.
Hölderlin era un rebel etern, un revoltat que s’amotinava contra l’ordre de les coses, va preferir trencar-se abans que lliurar-se a les prescripcions establertes.
coldre: satisfer
Què és la glòria per a un home?
Tenir béns i fortuna?
Ser conscient del propi esperit?
Helena Cortes Gabaudan: Asaltar el cielo. Hölderlin y la decepción revolucionaria
https://www.fronterad.com/asaltar-el-cielo-holderlin-y-la-decepcion-revolucionaria/
✔ Pàgina 37 “En el naixement d’un infant”
“el pare del cel / Deu contemplar l’infant que va creixent…”
Allò diví és bell. L’home / infant que és vell és diví; la natura que és bella, és també divina.
A Hyperion trobem aquest passatge: “Però l’home, tan aviat com és home, és un déu. I si és un déu, és bell.”
El poeta, tal com el concep Hölderlin, no pot cantar sense haver vist el reflex d’allò diví entre els mortals, és a dir, sense haver vist la bellesa. Cantant la bellesa, el poeta canta, lloa Déu.
Walter Biemel: “Hölderlin: el único - Der Einzige”
https://raco.cat/index.php/Convivium/article/view/76227
“D’una bona ànima, n’arriba / La bellesa d’anhel magnífic,...”
CONTEMPLAR: recercar infatigablement l’ésser i la seua bellesa…
“La flor de l’ametller / […] existiria / encara que ningú no la mirés?”
Hölderlin té fusta de filòsof i en alguns dels seus poemes finals afirma:
“El que aquí som pot allà un Déu contemplar-ho.”
Andreu Jaume: “Una meditación sobre “El archipiélago” de Hölderlin
✔ Pàgina 39 “Les dolçors d’aquest món…”
Es parla de la jovenesa fent un correlat amb els mesos primaverals: abril, maig i juliol.
Hi ha un text de Hölderlin que mitifica aquestes dolçors:
“Sí, el nen és un ésser diví fins que es disfressa amb els colors de camaleó de l’adult. És totalment el que és i per això és tan bell. […] en el nen només hi ha llibertat. En ell hi ha pau; encara no s’ha destrossat a ell mateix. Hi ha la riquesa en ell; el seu cor no coneix la vilesa de la vida. És immortal, ja que no sap res de la mort.
“Soc pura borra, i cap delit no em puny (punxa, commou…) de viure.”
Carlos Javier González Serrano: “F.Hölderlin: divina locura”
https://elvuelodelalechuza.com/tag/hoderlin/
✔ Pàgina 41 “A Zimmer”
“Diverses són les ratlles de la vida”
Sembla que assimila les ratlles de la poesia a la pròpia vida, tot queda entrellaçat. Els versos esdevenen com a camins per arribar a algun lloc a algun pensament.
Per sobre de nosaltres tenim un Déu que ens contempla.
✔ Pàgina 43 “Quan davalla del cel…”
A Hölderlin, l’hem d’entendre com un dels poetes-profetes, o un dels poetes-vidents.
En el seu diàleg amb els celestes constant i sofert, Hölderlin parla sobre quatre aspectes essencials:
- Donar les gràcies: la nostra gratitud coneix Déu. La natura sencera conta un himne de lloança i el diví és justament la claror de la NATURA.
- La purificació: l’ànima s’ha d’embellir per tal que la bellesa divina es faci present. Així: “Així on els purs estan presents, més visible és l’esperit…”
- Fructificar la terra: els déus són els que primer han il·luminat l’ésser i han fet fructificar la terra. Aquesta és l’actitud sagrada. Les primícies no són els mortals sinó que pertanyen als déus.
- La paciència: l’espera pacient i atenta. No forçar, no violentar, no imposar-se.
Tenir la capacitat de suportar la penúria de l’espera.
En principi els regals dels déus els primer anys són de sofriment i confusió per tal que posteriorment brilli el raig altiu a través del bosc sagrat.
Tenir la capacitat de suportar la penúria de l’espera.
En principi els regals dels déus els primer anys són de sofriment i confusió per tal que posteriorment brilli el raig altiu a través del bosc sagrat.
“Todos respiran esa gracia predestinada / que les fuera dada por un dios…
Imatges a destacar del poema: del cel un goig més clar, alegria que creix, admirar les coses grates…sublims, el cant sagrat, l’alegria en una imatge, l’obac del bosc, verd puríssim, altures nues, esguarda content…
✔ Pàgina 47 “A Zimmer”
Un home si és savi i bo ja no necessita res més.
Li dona sentit l’Art i l’amor-amistat. L’esperit del bosc és teu i també de Dèdal:
La pàgina en blanc i el desert són complementàries a la del laberint. El laberint d’un mateix esdevé la soledat i el silenci que paradoxalment es converteixen en veu i comunicació.
Molt aforístic i molt agraït de Zimmer. El troba un home bo i savi.
✔ Pàgina 49 “La Primavera”
Quan germina als camps un nou delit
I un altre cop la vista s’engalana
I a les muntanyes, que verdegen d’arbres…
Hölderlin celebra la Natura, té una mirada precisa i espiritual respecte de la Natura.
Amb la Natura està fora del temps en la desmesura de la creació cega que anul·la, per la mirada del poeta, l’esforç de l’acte en què se la descriu.
Federico Gorbea, Edicions 29, Obra completa, 1979
Als poemes de maduresa (1798.1800) hi ha un poema titulat “Els poetes hipòcrites” i als dos últims versos afirma:
Y cuando se requiere de un grandioso nombre;
a ti se te invoca, !Madre Naturaleza!
✔ Pàgina 53 “La vida joiosa”
Cuando en la pradera llego,
A través de estos campos,
Bueno y pacífico me siento,
Invulnerable a los espinos…
[…]
La contemplación trae la paz a mi corazón
Que unido queda a esa imagen,
Aliviando sus dolores
Más allá de la razón.
Wilhelm Waiblinger fou un estudiant que en els seus anys a Tubinga solia visitar Hölderlin i ens va deixar un impactant testimoni del poeta en el seu Diari.
Waiblinger convida Hölderlin a una passejada a un hort en el qual hi havia una taverna. Des d’allí la vista era molt bella i s’amagaven de la vista dels tafaners. Hölderlin era tot un home bevent. Li agradava la cervesa i aguantava força però Waiblinger intentava que mai traspassés límits.
Wilhelm Waiblinger, Vida, poesía y locura de F. Hölderlin, Ed. Hiperión 2003 amb traducció de Txaro Santoro i Anacleto Ferrer.
✔ Pàgina 57 “La passejada”
Dulcemente la divinidad nos lleva
Hacia el azul primero…
Hölderlin admirà la resplendor de la divinitat en la Natura i en les coses; la seua poesia, aliena a qualsevol misticisme i moral, posseí la força exaltadora del seu entusiasme còsmic i dionisíac que, en alguns moments, comunica un estat d’il·luminació i d’alta puresa.
Hölderlin ha influït la literatura catalana moderna (Vinyoli) i Riba que assajà la traducció d’alguns dels seus poemes en una edició publicada el 1943.
http://magpoesia.mallorcaweb.com/poesiaalemanya/holderlin.html
✔ Pàgina 61 “La complaença”
Aquest poema esdevé una mena de “testament vital” i divinitza la Natura per tal de poder entendre la vida. La Natura i tota la resta és impossible sense la presència de Déu. Potser l’home s’ha allunyat de la seua pròpia condició d’ésser vivent perquè crea, malbarata i gairebé se li torna sagrat allò que no ho és. Sembla que els humans no veuen la bondat i la bellesa i han de preguntar, aquest fet els limita reconèixer els déus quan es presenten. Sembla que els és més fàcil detectar les tempestes i els vents i molt més difícil ser conscients de la satisfacció de contemplar la natura.
El problema dels humans és que no estan satisfets amb el que han rebut del cosmos i la insatisfacció els impulsa a destruir allò perfecte o a prescindir-ne. La insatisfacció més gran dels humans s’evidencia en la ignorància de si mateixos. Sembla que saben construir palaus i catedrals però són incapaços de meravellar-se pel l’arbre que reverdeix i les flors que entorn la soca creixen que són vida i divina natura i fins i tot els aires del cel s’inclinen sobre d’ells.
https://bibliotecadigital.udea.edu.co/bitstream/10495/13892/4/Leer_y_Releer_91.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada